Ara que fa cinc anys

Hola muntanyeres i muntanyers:

Hui dia 19, fa cinc anys que una colla d'amics decidírem eixir regularment d'excursió per les nostres muntanyes per tal de compartir el nostre temps d'oci en una activitat que, si bé és cert ens demana un cert esforç físic, resulta gratificant per molts motius: la incertesa de qui vindrà , de qui no, de qui diu que ve i al final s'ho repensa o de quines persones desconegudes ens trobarem al punt d'eixida. També està la plaentera xerradeta mentre que es camina, el compartir viandes durant els moments en que cal recuperar energies, o l'arribada al bar una vegada hem acabat la marxa.

Després de cinc anys, hi ha gent que començà i que encara continua amb regularitat, d'altres començaren i deixaren de vindre, alguns venen esporàdicament, uns altres vingueren alguna vegada i no han tornat, altres han vingut i s'han quedat. També estan els que en aquell moment no vingueren perquè tenien una família diferent a la que tenen hui, i ara no fallen mai o els que venien dins d'una motxilla i ara caminen com el que més.

Pel que fa a les persones, a banda del seu nivell de compromís, també ha estat un lustre de canvis. Des dels que han canviat la seua configuració familiar, als que han augmentat el nombre de membres del nucli familiar, o als que han modificat els seus costums, tot seguint l'evolució del cicle vital dels seus fills i filles

I si ens fixen en alguns detalls, vorem que en cinc anys les coses han canviat que és una barbaritat. En aquella primera excursió cap ni u tenia una camera digital, ara no hi ha ningú amb camera de carret. Les còpies de les fotos que volíem dels demés les encarregaven al fotògraf, després ens les passavem un CD i ara les pengem en la xarxa. També la informació de les activitats es feia en suport paper i ara es troba tot a internet.

En fi, que mirant cap a rere, podem pensar que 5 anys no és res, però també podem pensar com vertiginós és tot, fixant-nos en la quantitat de canvis que es produeixen en un lustre.

I si mirem cap a endavant, espere poder compartir moltes més caminades, muntanyes, paisatges, pujades, baixades, olles i carmanyoles en totes les persones que d'alguna manera seguiu el devenir d'aquesta cibercolla muntanyenca.

He pensat que una bona manera de celebrar aquest aniversari seria tornar a fer la ruta de l'aqüeducte de la "Peña Cortada", així és que us propose punxar ací i que us apunteu a fer una bonica passejada per les terres dels Serrans. El que ja conegueu el paratge el podreu rememorar i als que no el conegueu, de segur que no us defraudarà.