Senderisme, esport de risc

Hola muntanyeres i muntanyers:

Moltes voltes, les coses no son el que semblen. I amb el senderisme també es dona això. Agafar una motxilla amb uns entrepans per a voltar per algunes de les nostre muntanyes, hauria de ser fàcil, i no hauria de comportar més risc que el derivat de caminar per la vora de penyasegats com els que ens proposava Toni fa no molt.

Però la realitat és molt diferent. Els caminants som essers indefensos que en qualsevol moment podem ser tirotejats per caçadors de senglars, atropellats per quads i tot terrenys o fins i tot, per ciclistes que baixen les pistes a velocitats de vertigen.

Això, quan podem eixir a la muntanya, i no trobem els accessos tallats per la celebració d'algun marató o similar.

A partir d'ara, i vista l'experiència, cal cridar a l'ajuntament de la zona que vullgam recórrer i preguntar:

• Hi ha cacera per la zona?
• Hi ha carrera popular que impedisca arribar a la ruta?
• Les pistes estan obertes a l'accés de quads i tot terrenys?
• ...
  

En fi, tant de preguntar, aconseguiran que anar d'excursió per a caminar, esdevinga poc menys que una odissea.