20 de febrer 2011

El Pic de la Font de Cabres envaït per les multituds

Hola muntanyeres i muntanyers:

Està vist que majoritàriament sou persones amigues de la "mala vida" i de vèncer dificultats. Quan la proposta muntanyera consisteix en fàcils passejades, la participació no és ni de bon tros tan massiva com la dels dies en que la proposta entranya una certa dificultat. I tenim dues mostres recents: al Montgó vàrem ser 29 persones, però hui fins i tot ens hem superat amb 36 participants.

Cal dir que ha estat una jornada plena d'heroïcitats: la de Mario, que arrossegant una cama, sobretot a les baixades, no ens ha volgut deixar sols i ha completat tot el recorregut. La de Pau, que amb les botes desfetes també ha trobat forces per completar la ruta. I la dels més joves de la colla, que han marcat un ritme endimoniat que ens ha fet completar el recorregut en poc més de tres hores de marxa (segons el GPS de José Vicente) quan el temps mínim segons les indicacions dels dissenyadors de la ruta era de 3 hores i mitja.

I altra originalitat de la jornada ha estat que l'alemany ha desplaçat hui el castellà com a segona llengua de comunicació entre nosaltres, encara que el valencià, tot i l'apagament dels repetidors de la TV3, s'ha mantingut en primer lloc.

En resum, una bonica diada de primavera en ple més de febrer, amb unes vistes magnífiques de tota la banda costanera del nostre País Valencià. Punxant ací podeu vore les fotos de tot plegat.

3 Comments:

Blogger Unknown said...

Caram, Dani, quina crònica més bonica de l'excursió! Et superes dia a dia.

6:57 a. m., de febrer 21, 2011  
Anonymous Jorge (La Vall) said...

Bonica eixida i en bona companyia!!!
Espere que els nostres camins es tornen a juntar, i que eixos camins siguen muntanyers, jejeje!!!
Una forta abraçada per a tota l´expedioció!!!

P.D: Salut i muntanya!!!

7:34 a. m., de febrer 22, 2011  
Blogger mariet said...

Molt bona crònica Dani! les al.lusions a la censura de TV3 han estat encertades. He de reconèixer que el dilluns no podia ni caminar quasi, el genoll no m'ho permetia. Però ara que a poc a poc veig que va a millor (i que el metge m'ha dit que no és res greu...) mire enrere i no me'n penedisc d'haver passat el dia amb vosaltres. M'hagués agradat haver parlat més en la gent això si, perque van vindre moltes persones, totes elles excepcionals, i conèixer-les a totes era tasca complicada, la veritat. A més, el diumenge tenia el cap al 'genoll' i al dolor que aquest em transmetia. Espere que continueu gaudint de la muntanya i que seguiu mantenint aquest grupet valenciano-germano-suís que tanta bona ona transmeteu a la gent. Una abraçada a tots i totes!! Se us estima!

P.D. per més endavant deixarem la 'Pujada a Castro' de Fondeguilla, aquesta també vos agradaría a tots molt.

12:12 a. m., de febrer 25, 2011  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home