La generació del 2000 ja és de 3000
Hola muntanyeres i muntanyers:Arnau, Mariola i Verònica, membres de la generació del 2000 de la nostra cibercolla muntanyenca, s'han consagrat com a muntanyeres i muntanyers de primera divisió després d'haver assolit el cim del Vallibierna, que es troba a 3.067 metres d'alçada.
La jornada va començar alçant-se a les 6:00 per a preparar l'equip, desdejunar i agafar l'autobús de les 7:15. L'ascensió s'inicià a les 8:15 des del Refugi de Coronas que es troba a 1.990 metres i va transcórrer per la vall de Vallibierna fins els seus ibons. A partir d'ací el camí ja es feia sobre la neu, que per sort estava prou molla com per a que, tot i la dificultat, es poguera trepitjar sense massa complicacions.
L'oratge, que fins eixe moment era radiant, començà a complicar-se i sobre tot quan arribarem al darrer tram, el de la cresta, que ens va rebre amb una fina pluja i calabruix. Al cim no s'estaguerem molt ja que el poc espai, el fred i la pluja i l'hora que era (vora les 14:00) ens espentaren ràpid cap abaix, i més pensant que l'últim autobús eixiria a les 18.00.
Després de tornar als ibons i menjar ràpidament, s'inicia una cursa contra el rellotge, per a no perdre l'autobús, però finalment no més quatre persones arribaren a hora.
I ací cal destacar la solidaritat que hi ha entre tota la gent de muntanya, ja que uns excursionistes de Barcelona, vist que l'autobusser es negava a esperar més de deu minuts, pujaren en els seus cotxes tot terreny a rescatar als que havien quedat penjats. Molta millor alternativa per als nostres herois que dormir al refugi sense cap equip, o recórrer els 12 quilòmetres que ens separaven del camping.
Al final, el que queda és que Arnau, Mariola i Verònica han superat l'esforç, el desnivell de 1.100 metres, les inclemències de l'oratge, les condicions de la muntanya i han aconseguit una gesta que no es troba a l'abast de molta gent. La muntanya enforteix el cos i el caràcter de les xiquetes i els xiquets, i si amb 10 anys encara per complir han estat capaços d'això, segur que al llarg de la seua vida podran aconseguir el que es proposen.
Podeu vore dos punts de vista diferents de l'expedició. Punxant ací podeu vore l'expedició des del punt de vista de la càmera de Conxa. I punxant ací, voreu el que va recollir la càmera de Dani.
Recordeu de no deixar passar l'estiu mandrosos que ja està convocada la primera eixida de la nova temporada per al 26 de setembre. Reserveu la data a les vostres agendes.
La jornada va començar alçant-se a les 6:00 per a preparar l'equip, desdejunar i agafar l'autobús de les 7:15. L'ascensió s'inicià a les 8:15 des del Refugi de Coronas que es troba a 1.990 metres i va transcórrer per la vall de Vallibierna fins els seus ibons. A partir d'ací el camí ja es feia sobre la neu, que per sort estava prou molla com per a que, tot i la dificultat, es poguera trepitjar sense massa complicacions.
L'oratge, que fins eixe moment era radiant, començà a complicar-se i sobre tot quan arribarem al darrer tram, el de la cresta, que ens va rebre amb una fina pluja i calabruix. Al cim no s'estaguerem molt ja que el poc espai, el fred i la pluja i l'hora que era (vora les 14:00) ens espentaren ràpid cap abaix, i més pensant que l'últim autobús eixiria a les 18.00.
Després de tornar als ibons i menjar ràpidament, s'inicia una cursa contra el rellotge, per a no perdre l'autobús, però finalment no més quatre persones arribaren a hora.
I ací cal destacar la solidaritat que hi ha entre tota la gent de muntanya, ja que uns excursionistes de Barcelona, vist que l'autobusser es negava a esperar més de deu minuts, pujaren en els seus cotxes tot terreny a rescatar als que havien quedat penjats. Molta millor alternativa per als nostres herois que dormir al refugi sense cap equip, o recórrer els 12 quilòmetres que ens separaven del camping.
Al final, el que queda és que Arnau, Mariola i Verònica han superat l'esforç, el desnivell de 1.100 metres, les inclemències de l'oratge, les condicions de la muntanya i han aconseguit una gesta que no es troba a l'abast de molta gent. La muntanya enforteix el cos i el caràcter de les xiquetes i els xiquets, i si amb 10 anys encara per complir han estat capaços d'això, segur que al llarg de la seua vida podran aconseguir el que es proposen.
Podeu vore dos punts de vista diferents de l'expedició. Punxant ací podeu vore l'expedició des del punt de vista de la càmera de Conxa. I punxant ací, voreu el que va recollir la càmera de Dani.
Recordeu de no deixar passar l'estiu mandrosos que ja està convocada la primera eixida de la nova temporada per al 26 de setembre. Reserveu la data a les vostres agendes.
I si algú es troba amb cor d'imitar la gesta dels nostres herois, punxant ací trobareu un llistat amb els 212 tresmils dels Pirineus.
posted by tenzing @ 28.6.10
1 comments
